La piràmide de Kheops o Khufu —Khufu és el nom egipci d'aquest faraó, mentre Χεωψ (Kheops) és el mateix nom hel·lenitzat— coneguda com la gran piràmide, és la més gran de les tres piràmides de Gizeh. Fou construïda pel faraó Kheops de la dinastia IV, que va governar durant uns 23 anys. El seu nom antic era "la piràmide que és el lloc del somriure i del capvespre". Al seu costat es van edificar les de Khefren i de Micerí. La Gran Piràmide de Kheops, o, potser més acuradament, el grup de les grans piràmides format per l'esmentada piràmide amb les de Piràmide de Khefren i Piràmide de Micerí, també anomenades les Grans Piràmides de Gizeh, està considerada una de les Set Meravelles del Món.

La piràmide

La seva altura original fou de 146,58 m però ara només en té 139. Ha perdut el seu recobriment calcari fet amb pedra de Turah; aquesta pedra calcària era de color blanc i això permetia veure la piràmide des de molts kilòmetres de distància. La punta era feta d'una barreja d'or i plata.

Plànol de la zona

La base mesurava 230,40 m de costat (avui ha perdut uns tres metres) i era quadrada.

Machu picchu

Machu Picchu (del quechua sureño machu pikchu, "Montaña Vieja") es el nombre contemporáneo que se da a una llaqta (antiguo poblado andino inca) de piedra construida principalmente a mediados del siglo XV en el promontorio rocoso que une las montañas Machu Picchu y Huayna Picchu en la vertiente oriental de los Andes Centrales, al sur del Perú. Su nombre original habría sido Picchu o Picho.^[1]

Según documentos de mediados del siglo XVI,^[2] Machu Picchu habría sido una de las residencias de descanso de Pachacútec (primer emperador inca, 1438-1470). Sin embargo, algunas de sus mejores construcciones y el evidente carácter ceremonial de la principal vía de acceso a la llaqta demostrarían que ésta fue usada como santuario religioso.^[3] Ambos usos, el de palacio y el de santuario, no habrían sido incompatibles. Algunos expertos parecen haber descartado, en cambio, un supuesto carácter militar, por lo que los populares calificativos de "fortaleza" o "ciudadela" podrían haber sido superados.^[4]

Machu Picchu es considerada al mismo tiempo una obra maestra de la arquitectura y la ingeniería.^[5] Sus peculiares características arquitectónicas y paisajísticas, y el velo de misterio que ha tejido a su alrededor buena parte de la literatura publicada sobre el sitio, lo han convertido en uno de los destinos turísticos más populares del planeta.^[6]

Machu Picchu está en la Lista del Patrimonio de la humanidad de la Unesco desde 1983, como parte de todo un conjunto cultural y ecológico conocido bajo la denominación Santuario histórico de Machu Picchu.

El 7 de julio de 2007 Machu Picchu fue declarada como una de las nuevas maravillas del mundo en una ceremonia realizada en Lisboa, Portugal, luego de la participación de cien millones de votantes del mundo entero.

RELOJ

Contador

Contador gratis

La Gran Muralla Xinesa

La Gran Muralla Xinesa va començar a construir-se al segle III aC, tot i que les fortificacions visibles actualment són les construïdes entre el segle XIV i el començament del segle XVI, durant la dinastia Ming.
Es l'estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. La muralla s'estén, en forma d'arc que gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg de 6.400 o 7.300 Km. Va des del congost de Shanhai (o Shanhaiguan) al golf de Bo Hai (a l'est), fins a Lob Nor a l'oest. Es compon de 6.259,6 km de seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5 km de barreres defensives naturals com ara turons i rius.
La seva funció principal era protegir les fronteres del nord de l'Imperi Xinès durant el regnat de successives dinasties. Des del segle V aC, s'han construït diverses muralles totes elles referents a la Gran Muralla.

Al seu cim hi havia més d'un milió d'homes que vigilaven les muralles de Ming. S'estima que van morir entre dos i tres milions de persones durant la seva construcció, el projecte més llarg del món que va durar segles.

Hi ha la creença que és l'única construcció humana que es pot apreciar des de l'espai exterior, però la realitat és que no hi ha cap construcció a la Terra^[5] observable a ull nu.